| Tal vegada sigui el ca de bestiar el més típic de la ruralia mallorquina i el més apreciat, no sols per la pagesia, sinó també per la gent amant dels cans. Es pot dir sense cap dubte que avui en dia és una raça present a tots els municipis de Mallorca. |
|
| Origen |
|
| Malgrat molts d’autors donen cites històriques de la seva presència a l’Illa, la majoria no menciona el seu origen, i les primeres descripcions morfològiques daten del segle XIX. Molt probablement sigui descendent del ca alà, ca que segons les cròniques entraria a Mallorca amb les tropes del Rei en Jaume, i que una volta espargit per fora vila, a través de creuaments amb els cans locals donà un tipus de ca més reduït de grandària i més ximple de caràcter, apte per la custodia de les diferents espècies de bestiar que es criaven a l’Illa i capaç de custodiar les cases de les possessions de visitants inoportuns. |
|
| Característiques |
|
| És un animal de mida grossa i pes mitjà, voltant els 40 quilos, ben proporcionat, rústic, fort, robust i molt àgil. És totalment negre o negre amb taca blanca en el pit, generalment de pèl curt. És un ca de pastor, guarda i defensa, de gran noblesa i fidel al seu amo fins a la mort. |
|
| Característiques més destacades |
|
| El cap és de perfil triangular; la llargària del crani és igual a la llargària de la cara o morro, que no ha d’acabar en punta. El nas és negre amb oronells amples. Els llavis són de color negre i el llambrot, quasi no es nota. Els ulls són més aviat petits, oblics i de color que varia entre el de la mel de romaní i la mel de garrova. Les orelles tenen forma triangular i la punta arriba fins a l’angle interior de l'ull. El coll és musculat i fort, gruixat i sense gorga. El cos és robust i ben proporcionat donant la impressió de fortalesa i agilitat. El pit és ample i el costellam arquejat i la gropa és un poc rodona, ampla, potent i musculada. La coa, de secció circular, ha d’arribar fins al garró. En repòs, la coa cau naturalment un poc corbada cap a fora, però en acció, és ondulant i alçada més de l’horitzontal, en forma de falç. Les extremitats són fortes i ben aplomades, amb els palpissos de les mans i peus durs i negres. La pells és elàstica, sense rues, dura i de color gris clar. El pèl és curt i aferrat a la pell i la seva longitud, a nivell del llom, oscil·la entre 1,5 i 3 cm. L’únic color admès és el negre, amb les varietats d’atzabeja, pegós i mat. |
|
| Dades generals |
|
| L’any 1980 fou aprovat el prototipus oficial del ca de bestiar i a causa del bon quefer d’una sèrie d’aficionats, dos anys més tard es va aconseguir el reconeixement oficial de la raça a nivell internacional. El Ca de bestiar és un ca de pastor. D’aquí li ve el nom amb què es coneix aquesta raça a molts d’indrets de Mallorca, on la seva pervivència i activitat ha estat vinculada a la guarda (cura) dels animals i molt especialment al món de les ovelles. A l’actualitat és un ca bastant estès, present a moltes cases de fora vila i que el Club de la raça a donat a conèixer d’una forma molt positiva a través de mostres, concursos i exposicions a tot arreu de Mallorca. |
